//Font select and font size
$FontName = Arial
$FontSize = 30

//Character attributes (global)
$Bold = FALSE
$UnderLined = FALSE
$Italic = FALSE

//Position Control
$HorzAlign = Center
$VertAlign = Bottom
$XOffset = 0
$YOffset = 0

//Contrast Control
$TextContrast = 15
$Outline1Contrast = 8
$Outline2Contrast = 15
$BackgroundContrast = 0

//Effects Control
$ForceDisplay = FALSE
$FadeIn = 0
$FadeOut = 0

//Other Controls
$TapeOffset = FALSE
//$SetFilePathToken = <<:>>

//Subtitles
00:00:00:00,00:00:04:19, 5. Observant l’invisible
00:00:06:08,00:00:09:02, En escoltar la teva música preferida | l’oïda és capaç de registrar
00:00:09:03,00:00:12:20, un ventall molt ample de freqüències, | des de les més profundes remors dels
00:00:12:21,00:00:16:03, baixos fins a les més estridents | vibracions dels aguts.
00:00:16:04,00:00:18:24, Ara, imagina que la teva oïda | només és sensible a un espectre de freqüències
00:00:19:08,00:00:20:23, molt limitat.
00:00:20:24,00:00:23:13, Perdries gairebé | el bo i millor de la música!
00:00:23:14,00:00:27:00, Aquesta és, aproximadament | la situació en què es troben els astrònoms.
00:00:27:01,00:00:30:04, L’ull humà és sols sensible | a un ventall molt estret 
00:00:30:05,00:00:33:00, de freqüències lumíniques: | la llum visible.
00:00:33:01,00:00:35:14, Doncs som completament cecs | a tota la resta de formes de
00:00:35:15,00:00:37:15, radiació electromagnètica.
00:00:37:16,00:00:40:16, I tanmateix, hi ha molts astres | en l’Univers que emeten 
00:00:40:17,00:00:43:24, radiacions en aquestes altres bandes de | l’espectre electromagnètic.
00:00:44:00,00:00:47:19, Per exemple, als anys ‘30 es | va descobrir accidentalment
00:00:47:20,00:00:51:06, que hi ha ones de ràdio | que ens arriben des de les profunditats de l’espai.
00:00:51:07,00:00:53:24, Algunes d’aquestes ones tenen la | mateixa freqüència que la teva emissora
00:00:54:00,00:00:57:04, preferida, però són | molt més febles i, per descomptat, no n’hi ha res
00:00:57:05,00:00:59:07, que puguis escoltar.
00:01:00:12,00:01:03:24, Per a «sintonitzar» la ràdio | de l’Univers, ens cal alguna mena
00:01:04:00,00:01:06:14, de receptor: un radiotelescopi.
00:01:06:16,00:01:10:24, Ara com ara, tret de les longituds d’ona més grans, | un radiotelescopi només és com un plat.
00:01:11:00,00:01:14:02, Quelcom molt semblant al mirall principal | d’un telescopi òptic.
00:01:14:04,00:01:18:10, Però, com que les ones de ràdio són | molt més llargues que les de la llum visible
00:01:18:10,00:01:21:06, la superfície del plat no té perquè ser | tan perfectament llisa i polida
00:01:21:08,00:01:23:00, com la superfície d’un mirall.
00:01:23:02,00:01:25:16, Per això | resulta molt més senzill construir un
00:01:25:16,00:01:30:20, gran radiotelescopi que no pas | un gran telescopi òptic.
00:01:30:20,00:01:34:24, I també, amb les longituds de les ones de ràdio és | molt més fàcil treballar-hi amb la interferometria.
00:01:34:24,00:01:38:02, O sigui, augmentar el nivell de | detall que podem veure
00:01:38:02,00:01:41:24, quan combinem la llum de dos telescopis separats, com si
00:01:42:00,00:01:45:14, foren les dues parts | d’un únic disc gegant.
00:01:45:14,00:01:48:16, El Very Large Array, de Nou Mèxic, | per exemple, consisteix en
00:01:48:16,00:01:53:18, 27 antenes separades, cadascuna | de les quals té 25 metres de diàmetre.
00:01:53:18,00:01:56:24, Cada antena es pot fer moure | i girar de manera aïllada, i
00:01:57:00,00:02:00:10, configurades en la màxima amplitud, | l’antena virtual
00:02:00:12,00:02:04:20, generada fa un disc de 36 | kilòmetres de diàmetre.
00:02:04:22,00:02:07:14, Llavors, ¿A què s’hi assembla | l’Univers en la ràdio?
00:02:07:16,00:02:12:00, Bé, per a començar, el nostre Sol brilla | amb molta claredat en les longituds d’ona de ràdio.
00:02:12:02,00:02:14:18, És el mateix que passa amb la nostra | galàxia, la Via Làctia.
00:02:14:18,00:02:16:10, I això no ho és tot.
00:02:16:12,00:02:20:12, Els púlsars són cossos estel·lars | molt densos que emeten ràdio ones
00:02:20:12,00:02:22:16, només en una banda molt estreta.
00:02:22:16,00:02:25:20, Els púlsars, a més a més, giren a velocitats | de centenars
00:02:25:20,00:02:27:18, de revolucions per segon.
00:02:27:18,00:02:31:20, En efecte, un púlsar és com | un far d’ones ràdio que giravolta.
00:02:31:22,00:02:35:08, El que veiem dels púlsars és | una seqüència força regular i ràpida
00:02:35:08,00:02:38:08, de pulsacions ràdio | molt curtes.
00:02:38:10,00:02:40:16, D’aquí el seu nom.
00:02:40:16,00:02:43:08, La radiofont coneguda com | Cassiopeia A és 
00:02:43:10,00:02:47:16, el romanent, les restes, d’una supernova que | va explotar al segle XVII.
00:02:47:16,00:02:52:06, Centaurus A, Cignus A i Virgo A | són galàxies gegants que
00:02:52:06,00:02:54:16, emeten immenses quantitats | d’ones ràdio.
00:02:54:16,00:02:59:24, La emissió de cada galàxia està alimentada | per un forat negre massiu que hi ha al seu centre.
00:03:00:00,00:03:04:00, Algunes d’aquestes radiogalàxies | i els quàsars són emissors tan potents que
00:03:04:02,00:03:09:08, els seus senyals poden detectar-se | des d’una distància de 10 miliards d’anys llum.
00:03:09:08,00:03:12:22, També hi ha la tènue remor de les | ones relativament curtes,
00:03:12:24,00:03:15:08, que omple la totalitat de l’Univers.
00:03:15:08,00:03:18:04, És el que coneixem com el fons | còsmic de microones,
00:03:18:04,00:03:20:10, es tracta de l’eco | del Big Bang.
00:03:20:10,00:03:24:14, L’autèntica resplendor del roent | néixer de l’Univers.
00:03:26:02,00:03:30:10, Totes i cadascuna de les parts de | l’espectre tenen la seva pròpia història per explicar-nos.
00:03:30:10,00:03:33:24, Els astrònoms estudien, al mil·límetre i per | sota dels mil·límetres, les longituds d’ona,
00:03:33:24,00:03:37:02, la formació de les galàxies en | els orígens de l’Univers i en el naixement
00:03:37:04,00:03:41:06, de les estrelles i els planetes | de la nostra Via Làctia.
00:03:41:06,00:03:45:10, Tanmateix, el vapor de l’atmosfera | entrebanca molta d’aquesta radiació.
00:03:45:12,00:03:48:10, Per estudiar-la, ens cal anar | a llocs alts i eixuts.
00:03:48:10,00:03:51:08, Al Pla de Chajnantor, per exemple.
00:03:51:10,00:03:54:24, A cinc kilòmetres sobre el nivell | del mar, aquest altiplà surrealista
00:03:54:24,00:03:57:24, del nord de Xile és el lloc | on s’hi està construint ALMA:
00:03:58:00,00:04:00:22, l’Atacama Large Millimeter Array.
00:04:00:22,00:04:05:22, Quan s’acabi en 2014, l’ALMA | serà l’observatori astronòmic
00:04:05:22,00:04:08:08, més gran que s’hagi construït mai.
00:04:08:20,00:04:13:24, 64 antenes, amb un pes cadascuna de | 100 tones, treballaran aplegades.
00:04:13:24,00:04:17:22, Camions gegants les escamparan | per una extensió més gran que la ciutat de Londres a fi
00:04:17:24,00:04:20:20, d’augmentar el detall de la imatge, | o les ajuntaran
00:04:20:22,00:04:23:00, perquè ofereixin una visió molt més vasta.
00:04:23:02,00:04:27:06, Cada moviment serà | d’una precisió mil·limètrica.
00:04:28:16,00:04:32:04, Molts objectes de l’Univers | també brillen en infrarojos.
00:04:32:06,00:04:35:24, La radiació infraroja, | descoberta per William Herschel, sovint també l’anomenem
00:04:36:00,00:04:40:18, «la radiació calenta» atès que l’emeten | tots els objectes amb més o menys escalfor,
00:04:40:18,00:04:43:02, incloent les persones.
00:04:45:20,00:04:49:06, La radiació infraroja hi és a la nostra vida | amb més presència de la que ens pensem.
00:04:49:08,00:04:52:06, Atès que a la Terra, aquesta mena | de radiació s’empra en les
00:04:52:08,00:04:55:04, ulleres de visió nocturna | i en les càmeres.
00:04:55:06,00:04:59:04, Però, els astrònoms, per detectar la tènue lluentor infraroja | dels astres llunyans,
00:04:59:06,00:05:02:24, necessiten detectors força sensibles, | refredats a uns pocs graus
00:05:03:00,00:05:08:00, per sobre del zero absolut, a fi de poder suprimir | la seva pròpia radiació calorífica.
00:05:10:22,00:05:15:18, Avui, molts dels grans telescopis òptics | també estan equipats amb càmeres infraroges,
00:05:15:18,00:05:19:08, que ens permeten veure perfectament a través | dels núvols de pols còsmica, tot revelant-nos
00:05:19:10,00:05:24:06, l’interior de les estrelles acabades de nàixer, quelcom que | no podríem veure amb els telescopis òptics.
00:05:24:06,00:05:29:02, Per exemple, fem una ullada a questa imatge | del famós bressol d’estrelles d’Orió.
00:05:29:04,00:05:31:10, I ara observem quina diferència | en veure’l amb els ulls 
00:05:31:12,00:05:34:02, d’una càmera d’infrarojos!
00:05:34:04,00:05:37:08, L’observació a l’infraroig | resulta també de gran ajut per estudiar
00:05:37:08,00:05:39:24, les galàxies més allunyades.
00:05:39:24,00:05:45:00, Les estrelles acabades de néixer en una jove galàxia | resplendeixen amb molta claredat en el ultraviolat.
00:05:45:02,00:05:49:00, Però aquesta llum ultraviolada ha de | viatjar durant miliards d’anys per tot
00:05:49:02,00:05:50:16, l’Univers en expansió.
00:05:50:18,00:05:54:14, I aquesta expansió «estira» de les ones lluminoses | de tal manera que quan ens arriben
00:05:54:14,00:05:59:06, s’ha desplaçat a la zona de l’infraroig proper.
00:06:00:14,00:06:04:06, Aquest instrument tan estilitzat | és el telescopi MAGIC, a l’illa de La Palma.
00:06:04:08,00:06:06:24, Escorcolla l’Univers a la recerca | de raigs gamma còsmics
00:06:06:24,00:06:10:20, la forma de radiació més | energètica de la naturalesa.
00:06:12:08,00:06:14:24, Som afortunats, perquè els raigs gamma | són mortals, però ens els bloca 
00:06:14:24,00:06:16:08, l’atmosfera de la Terra.
00:06:16:08,00:06:20:00, No obstant això, deixen prou empremtes | perquè els astrònoms puguin estudiar-los.
00:06:20:02,00:06:23:00, Després de xocar contra l’atmosfera, | els raigs gamma generen cascades.
00:06:23:02,00:06:24:16, de partícules energètiques.
00:06:24:18,00:06:29:08, Que, per la seva banda, generen una feble | lluïssor que MAGIC pot copsar-ne.
00:06:30:22,00:06:34:16, Aquí tenim l’observatori Pierre Auger, | a l’Argentina.
00:06:34:16,00:06:37:02, No sembla que sigui | un telescopi.
00:06:37:02,00:06:42:24, El Pierre Auger són 1.600 | detectors, escampats sobre una extensió de 3.000
00:06:42:24,00:06:44:06, kilòmetres quadrats.
00:06:44:08,00:06:48:14, Aquests capten les partícules que plouen dels | raigs còsmics de remotes supernoves
00:06:48:14,00:06:50:12, i de forats negres.
00:06:51:16,00:06:56:10,¿I què hi ha dels detectors de neutrins, | construïts en profundes mines o sota 
00:06:56:12,00:06:59:18, la superfície oceànica, | o al gel del l’Antàrtica?
00:06:59:20,00:07:01:22, ¿Podríem anomenar-los telescopis?
00:07:01:24,00:07:03:10, Per què no??
00:07:03:12,00:07:07:20, Fet i fet, tots observen l’Univers, | fins i tot si no prenen dades de
00:07:07:20,00:07:10:02, l’espectre electromagnètic.
00:07:10:02,00:07:13:22, Els neutrins són partícules molt esquerpes | que es produeixen en el Sol
00:07:13:24,00:07:16:06, i en les explosions de les supernoves.
00:07:16:08,00:07:19:20, També es van produir | fins i tot en el mateix Big Bang.
00:07:19:22,00:07:24:16, Els neutrins, a diferència d’unes altres partícules | elementals poden travessar la matèria
00:07:24:16,00:07:29:16, convencional, viatjar quasi a la | velocitat de la llum i no tenen càrrega elèctrica.
00:07:29:18,00:07:34:06, Encara que són difícils d’estudiar, | hi són per tot arreu.
00:07:34:06,00:07:38:04, Cada segon, més de 50 bilions | de neutrins electrònics solars
00:07:38:04,00:07:40:14, passen a través del teu cos.
00:07:40:16,00:07:44:20, Per últim, els astrònoms i els físics treballen | plegats per construir detectors
00:07:44:22,00:07:46:16, d’ones gravitatòries.
00:07:46:16,00:07:50:16, Aquests «telescopis» no observen | radiacions ni tampoc capturen partícules.
00:07:50:16,00:07:55:06, En comptes d’això, mesuren petites ondulacions a | l’estructura intima de l’espai-temps
00:07:55:06,00:08:00:24, un concepte predit | en la teoria de la relativitat d’Albert Einstein.
00:08:01:00,00:08:05:04, Els astrònoms, amb una formidable diversitat | d’eines ens han obert completament
00:08:05:04,00:08:10:24, l’espectre de la radiació electromagnètica, | i encara han gosat anar més lluny.
00:08:11:00,00:08:15:06, Perquè algunes observacions, clar i ras, | no es poden fer des de la Terra.
00:08:15:06,00:08:16:20, Quina resposta ens donen?
00:08:16:22,00:08:19:06, Els telescopis espacials.
 


4