//Font select and font size $FontName = Arial $FontSize = 30 //Character attributes (global) $Bold = FALSE $UnderLined = FALSE $Italic = FALSE //Position Control $HorzAlign = Center $VertAlign = Bottom $XOffset = 0 $YOffset = 0 //Contrast Control $TextContrast = 15 $Outline1Contrast = 8 $Outline2Contrast = 15 $BackgroundContrast = 0 //Effects Control $ForceDisplay = FALSE $FadeIn = 0 $FadeOut = 0 //Other Controls $TapeOffset = FALSE //$SetFilePathToken = <<:>> //Subtitles 00:00:00:00,00:00:04:14, 6. Més enllà de la Terra 00:00:06:13,00:00:08:10, El telescopi espacial Hubble. 00:00:08:11,00:00:11:09, És, sense dubte, el telescopi | més famós de la història. 00:00:11:10,00:00:12:20, I té bones raons per a ser-ho. 00:00:12:21,00:00:16:14, Hubble ha revolucionat | molts àmbits de l’astronomia. 00:00:16:15,00:00:20:01, Pels estàndards actuals, el mirall | del Hubble és encara molt petit. 00:00:20:02,00:00:23:01, Només fa | 2,4 metres de diàmetre. 00:00:23:02,00:00:26:16, Però esta localitzat, literalment, | fora d’aquest món. 00:00:26:17,00:00:30:09, Molt alt. Per sobre dels efectes de distorsió | de l’atmosfera, gaudeix d’una excepcional precisió 00:00:30:10,00:00:32:15, per a observar l’Univers. 00:00:32:16,00:00:37:09, A més a més, el Hubble pot veure | la llum ultraviolada i la infraroja propera al visible. 00:00:37:10,00:00:40:12, Els telescopis terrestres no poden veure | aquesta llum perquè 00:00:40:13,00:00:43:22, la bloca l’atmosfera. 00:00:43:23,00:00:47:22, Càmeres i espectrògrafs, | alguns tan grans com cabines telefòniques, 00:00:47:23,00:00:52:15, analitzen i registren la llum | de llunyanes ribes còsmiques. 00:00:52:16,00:00:57:08, Com els telescopis terrestres, | de tant en en tant el Hubble s’actualitza. 00:00:57:09,00:01:00:19, Astronautes que fan passejades espacials | hi van en missions de servei. 00:01:00:20,00:01:02:11, Hi canvien peces espatllades. 00:01:02:12,00:01:05:00, Els instruments més vells els | canvien per uns altres de més moderns 00:01:05:01,00:01:07:20, amb tecnologia d’avantguarda. 00:01:07:21,00:01:11:07, Hubble ha esdevingut la punta de llança | de l’observació astronòmica. 00:01:11:08,00:01:15:06, I ha capgirat | la nostra comprensió del cosmos. 00:01:17:20,00:01:22:20, Hubble, amb la seva penetrant mirada, | ha contemplat els canvis estacionals a Mart; 00:01:23:22,00:01:26:20, l’impacte d’un cometa a Júpiter; 00:01:28:12,00:01:31:22, el perfil transversal dels anells de Saturn... 00:01:34:22,00:01:38:10, Fins i tot la superfície del minúscul Plutó. 00:01:38:11,00:01:44:08, Ens ha revelat el cicle de la vida de les estrelles, | des l’instant de la naixença, quan són estrelles nadons 00:01:44:14,00:01:50:14, en bressols de núvols curulls | de gas, fins la darrera alenada: 00:01:50:15,00:01:55:20, com delicades nebuloses, a poc a poc | ventades per l’espai per estrelles moribundes, 00:01:55:22,00:02:02:24, o les explosions titàniques d’una supernova | que brillen més enllà de les seves galàxies. 00:02:03:00,00:02:06:24, Molt endins de la nebulosa d’Orió, Hubble també ha | vist camps on broten nous 00:02:07:00,00:02:12:02, sistemes solars: discs de pols, a l’entorn | d’estrelles nounades, que potser aviat 00:02:12:02,00:02:14:02, es condensaran en planetes. 00:02:14:04,00:02:18:08, El telescopi espacial ha estudiat milers | d’estrelles individuals en cúmuls globulars 00:02:18:10,00:02:23:24, gegants, les famílies d’estrelles | més velles de l’Univers. 00:02:24:00,00:02:26:08, I, per descomptat, galàxies. 00:02:26:10,00:02:29:24, Els astrònoms no mai les havien vistes | tan detalladament. 00:02:29:24,00:02:36:20, Espirals majestuoses, franges de pols | que absorbeixen la llum, col·lisions violentes. 00:02:39:00,00:02:43:12, Exposicions llarguíssimes en regions | suposadament buides del cel han revelat 00:02:43:12,00:02:48:02, milers de galàxies molt tènues | a miliards d’anys llum de distància. 00:02:48:02,00:02:51:24, Fotons que va ser emesos | quan l’Univers encara era jove. 00:02:52:00,00:02:56:10, Una finestra al passat remot | que ens permet veure nous aspectes 00:02:56:10,00:02:59:14, del tothora canviant cosmos. 00:03:00:04,00:03:02:22, El Hubble no és pas l’únic | telescopi espacial. 00:03:02:22,00:03:07:20, Aquest és el telescopi espacial Spitzer, | de la NASA, llançat a l’agost de 2003. 00:03:07:22,00:03:11:18, Podríem dir-ne que és l’equivalent | del Hubble per als infrarojos. 00:03:11:18,00:03:15:24, Spitzer té un mirall de només | 85 centímetres de diàmetre. 00:03:15:24,00:03:19:02, Però aquest telescopi s’amaga darrere | d’un escut de calor que el protegeix 00:03:19:04,00:03:20:12, del Sol. 00:03:20:12,00:03:25:04, i els seus detectors estan encastats en un vas Dewar | amb heli líquid. 00:03:25:04,00:03:28:02, Els detectors es refreden | fins a uns pocs graus 00:03:28:04,00:03:29:20, per sobre del zero absolut. 00:03:29:22,00:03:33:14, La qual cosa els fa molt i molt sensibles. 00:03:33:16,00:03:36:18, Spitzer ha revelat un Univers tot ple de pols 00:03:36:18,00:03:40:14, Núvols foscos i opacs de pols que brillen | a l’infraroig quan són escalfats 00:03:40:16,00:03:42:14, des del seu interior. 00:03:42:14,00:03:46:18, Ones de xoc produïdes per la col·lisió de | galàxies escombren la pols en anells delators 00:03:46:18,00:03:51:12, i rastres de l’acció de les forces de marea, nous indrets | per a la formació ubiqua d’estrelles. 00:03:53:12,00:03:57:02, La pols també és present | a les seqüeles de la mort d’una estrella. 00:03:57:04,00:04:01:02, Spitzer ha descobert que les nebuloses planetàries | i les despulles de les supernoves són plenes 00:04:01:04,00:04:06:08, de partícules de pols, el prerequisit | dels maons dels quals es bastiran nous planetes. 00:04:06:10,00:04:10:02, A altres freqüències de l’infraroig, | Spitzer també ha observat a través de núvols de pols, 00:04:10:04,00:04:15:18, i ha descobert estrelles amagades dins | al nucli d’aquests núvols foscos. 00:04:15:20,00:04:18:24, Al remat, els espectrògrafs del telescopi | espacial han estudiat 00:04:18:24,00:04:22:22, l’atmosfera de planetes gasosos, | de fora del sistema solar. Gegants com Júpiter 00:04:22:22,00:04:26:22, que orbiten molt ràpid, entorn a la seva estrella mare, | en cicles d’uns pocs dies. 00:04:28:16,00:04:30:22, ¿I què en direm dels raigs X | i dels raigs gamma? 00:04:30:22,00:04:33:14, Bé, els atura completament | l’atmosfera terrestre. 00:04:33:16,00:04:37:04, Per això, els astrònoms serien del tot cecs, | a aqueixes formes de radiació energètica, 00:04:37:04,00:04:40:02, sense l’ajut dels telescopis espacials. 00:04:41:16,00:04:45:02, Els telescopis espacials | de raigs X i raig gamma revelen un Univers calent 00:04:45:02,00:04:49:20, violent i ple d’energia amb | cúmuls galàctics, forats negres, 00:04:49:20,00:04:54:02, explosions de supernoves, | i xocs de galàxies. 00:04:56:18,00:04:58:21, Realment, són molt complicats de construir. 00:04:58:22,00:05:02:11, La radiació d’alta energia travessa com si res | els miralls convencionals. 00:05:02:12,00:05:07:17, Els raigs X només poden ser enfocats emprant | capes de miralls niats d’or pur. 00:05:07:18,00:05:11:03, I els gamma cal estudiar-los amb | sofisticades càmeres estenopeiques 00:05:11:04,00:05:14:14, o escintil·ladors apilats que capten | els breus flaixos de llum normal 00:05:14:15,00:05:17:17, quan els colpeja un | fotó de raigs gamma. 00:05:18:24,00:05:23:03, Als anys ‘90, la NASA va posar en òrbita | l’observatori Compton de raigs gamma. 00:05:23:04,00:05:26:07, En aquell temps, fou el més gran | i el més car dels satèl·lits 00:05:26:08,00:05:27:22, científics mai enlairats. 00:05:27:23,00:05:31:03, Un laboratori de física | a ple rendiment en l’espai. 00:05:31:04,00:05:34:12, En 2008, el GLAST va | reemplaçar el Compton: 00:05:34:13,00:05:38:13, el «Gamma Ray Large | Area Space Telescope». 00:05:38:14,00:05:42:03, que ha d’estudiar qualsevol aspecte | a alta energia, de l’Univers, de la matèria 00:05:42:04,00:05:44:13, fosca als púlsars. 00:05:46:10,00:05:50:09, Mentre, els astrònoms tenen | dos telescopis de raigs X a l’espai. 00:05:50:10,00:05:55:10, El Chandra X-ray Observatory, de la NASA, | i el XMM-Newton Observatory de l’ESA, 00:05:55:11,00:05:59:12, ambdós estudien | els indrets més calents de l’Univers. 00:06:01:25,00:06:05:17, Així és com es veu el cel | amb els raigs X. 00:06:05:18,00:06:10:04, Les parts esteses són núvols de gas, | escalfat a milions de graus per 00:06:10:05,00:06:13:17, ones de xoc de les | restes d’una supernova. 00:06:13:18,00:06:17:24, Les fonts puntuals de llum brillant són sistemes | binaris de raigs X: estrelles de neutrons o 00:06:17:25,00:06:21:16, forats negres que engoleixen matèria | de l’estrella companya. 00:06:21:17,00:06:25:07, I aquest gas calent que cau, emet raigs x. 00:06:25:08,00:06:29:14, Així, els telescopis de raigs X revelen | forats negres més que gegants als 00:06:29:15,00:06:31:19, nuclis de galàxies llunyanes. 00:06:31:20,00:06:35:20, La matèria que gira en espirals s’escalfa | tant com per a brillar amb raigs X 00:06:35:21,00:06:40:04, l’instant abans d’enfonsar-se en un | forat negre i perdre’s de vista per sempre més. 00:06:40:05,00:06:44:21, El gas calent, però tènue, també omple | l’espai entre les galàxies individuals 00:06:44:22,00:06:46:08, en un cúmul de galàxies. 00:06:46:09,00:06:50:06, De vegades, aquest gas intracumular | s’agita i s’escalfa encara més; 00:06:50:07,00:06:54:12, per la col·lisió i fusió | de cúmuls de galàxies. 00:06:54:13,00:06:58:19, Més fascinants encara són les explosions | de raigs gamma, el fenomen més energètic 00:06:58:20,00:07:00:15, de l’Univers. 00:07:00:16,00:07:04:23, Aquestes són explosions terminals i catastròfiques | d’estrelles molt massives que giren 00:07:04:24,00:07:06:19, a velocitats de vertigen. 00:07:06:20,00:07:10:19, En menys d’un segon, desprenen | més energia de la que emet el Sol 00:07:10:20,00:07:13:19, en 10 miliards d’anys. 00:07:16:04,00:07:20:04, Hubble, Spitzer, Chandra, | XMM-Newton i GLAST 00:07:20:05,00:07:22:15, són tots gegants força versàtils. 00:07:22:16,00:07:25:16, Tanmateix, alguns telescopis espacials | són més petits i realitzen missions 00:07:25:17,00:07:27:06, molt més concretes. 00:07:27:07,00:07:29:07, El COROT, per exemple. 00:07:29:08,00:07:32:22, Aquest satèl·lit francès està consagrat a | l’estudi de la sismologia estel·lar i dels 00:07:32:23,00:07:34:22, planetes extrasolars. 00:07:34:23,00:07:39:06, O el satèl·lit Swift, de la NASA, un observatori | tant de raigs X com de raigs gamma, 00:07:39:07,00:07:43:18, dissenyat per desentranyar | els misteris de les explosions de raigs gamma. 00:07:43:19,00:07:48:04, Aquí tenim el WMAP, el «Wilkinson | Microwave Anisotropy Probe». 00:07:48:05,00:07:51:21, En només dos anys a l’espai, | ja ha fet el mapa de la radiació còsmica 00:07:51:22,00:07:55:07, de fons | amb un detall inimaginable fins ara. 00:07:55:08,00:07:59:05, WMAP ha lliurat als cosmòlegs la millor | vista d’una de les fases 00:07:59:06,00:08:04:17, més primordials de l’Univers, | un succés esdevingut fa més de 13 miliards d’anys. 00:08:04:18,00:08:07:16, L’obertura de la frontera espacial | ha estat un dels fets més excitants 00:08:07:17,00:08:10:06, en la història dels telescopis. 00:08:10:07,00:08:12:19, Podem anar-hi més lluny encara? 4