Chapter 1

//Font select and font size
$FontName = Arial
$FontSize = 30

//Character attributes (global)
$Bold = FALSE
$UnderLined = FALSE
$Italic = FALSE

//Position Control
$HorzAlign = Center
$VertAlign = Bottom
$XOffset = 0
$YOffset = 0

//Contrast Control
$TextContrast = 15
$Outline1Contrast = 8
$Outline2Contrast = 15
$BackgroundContrast = 0

//Effects Control
$ForceDisplay = FALSE
$FadeIn = 0
$FadeOut = 0

//Other Controls
$TapeOffset = FALSE
//$SetFilePathToken = <<:>>

//Subtitles
00:00:05:05,00:00:08:20, “Els telescopis, aquests meravellosos instruments, | obren el camí 
00:00:08:21,00:00:13:05, a una comprensió més profunda i més perfecta de la naturalesa
00:00:13:06,00:00:17:06, en portar la nostra vista molt més enllà del reialme de la imaginació”. René Descartes, 1637.
00:00:17:17,00:00:22:13, Durant millennis la bellesa del cel nocturn ha captivat la humanitat
00:00:22:14,00:00:28:08, sense que ens adonéssim que les estrelles de la nostra galàxia, la Via Làctia, són uns altres sols,
00:00:28:09,00:00:33:10, o veure els altres mils de milions - miliards - de galàxies veïnes | que formen la resta de l’Univers,
00:00:35:10,00:00:38:19, o que només som | un puntet en els 13.700 milions d’anys 
00:00:38:20,00:00:42:12, d’història de l’Univers.
00:00:42:13,00:00:46:02, L’observació a ull nu | ens feia del tot impossible 
00:00:46:03,00:00:50:03, trobar sistemes solars al voltant | d’unes altres estrelles, o esbrinar
00:00:50:04,00:00:55:00, si potser n’hi ha vida | a uns altres llocs de l’Univers.
00:00:58:01,00:01:00:08, Avui som al bon camí | per resoldre molts dels
00:01:00:09,00:01:03:13, misteris de l’Univers. Vivim | la que podria ser la més important
00:01:03:14,00:01:05:23, era de les descobertes astronòmiques.
00:01:05:24,00:01:08:24, Sóc el Dr. J. I us faré de guia | per la història del telescopi -
00:01:09:00,00:01:11:21, l’eina meravellosa | que ha estat la finestra de la humanitat
00:01:11:22,00:01:15:12, a l’Univers.
00:01:17:22,00:01:21:21, ULLS ENVERS EL CEL | 400 anys de descobertes telescòpiques.
00:01:22:03,00:01:26:23, 1. Noves vistes del cel
00:01:28:24,00:01:32:03, Fa quatre segles, en 1609, | un home passejava
00:01:32:04,00:01:34:15, pels camps de vora casa seva.
00:01:34:16,00:01:39:00, S’havia fet un telescopi amb què apuntaria | a la Lluna, als planetes i les estrelles.
00:01:39:01,00:01:42:14, Era Galileu Galilei.
00:01:44:00,00:01:47:07, l’Astronomia | mai més no seria el que havia estat fins aleshores.
00:02:07:10,00:02:12:10, Avui, 400 anys des que Galileu | adrecés un telescopi a la volta del cel
00:02:12:14,00:02:18:07, els astrònoms utilitzen miralls gegants en cims | remots per explorar el firmament
00:02:18:08,00:02:23:12, Els radiotelescopis recullen senyals i | remors febles provinents de l’espai exterior.
00:02:23:13,00:02:27:16, i els científics, fins i tot han situat | a l’espai telescopis en òrbita
00:02:27:17,00:02:31:23, més enllà dels molestos | efectes de la nostre atmosfera.
00:02:33:10,00:02:38:16, I ens ha deixat sense alè el que hi hem vist!
00:02:42:23,00:02:46:15, Tanmateix, Galileu, de fet, no fou | l’inventor del telescopi.
00:02:46:16,00:02:49:18, Aqueix mèrit és de Hans Lipperhey, | un vitraller 
00:02:49:19,00:02:53:10, alemany-holandès del que sabem poca cosa.
00:02:53:11,00:02:57:21, Hans Lipperhey mai no va utilitzar | aquest telescopi per observar els estels.
00:02:57:22,00:03:00:20, En comptes d’això, pensava que el seu | invent aprofitaria
00:03:00:21,00:03:03:15, pels faroners i els militars.
00:03:03:18,00:03:07:06, Lipperhey venia de Middelburg, | aleshores una gran ciutat comercial
00:03:07:07,00:03:10:11, de la jove República d’Holanda.
00:03:13:24,00:03:18:01, En 1608 Lipperhey va descobrir que | si mirava un objecte llunyà
00:03:18:02,00:03:24:00, mitjançant una lent convexa i una còncava, | si aquestes es col·locaven 
00:03:24:01,00:03:29:15, a la distància correcta, l’una de l’altra, | l’objecte s’engrandia.
00:03:29:16,00:03:33:19, Va estar el naixement del telescopi!
00:03:33:20,00:03:37:12, Al setembre de 1608, Lipperhey | va mostrar el seu nou invent al
00:03:37:13,00:03:39:21, príncep Maurici I de Nassau-Orange.
00:03:39:22,00:03:42:20, No hi hagués pogut escollir millor | ni més avantatjós moment, atès que
00:03:42:21,00:03:45:21, aleshores els Països Baixos | lluitaven contra Espanya
00:03:45:22,00:03:49:08, en la Guerra dels 80 Anys.
00:03:55:07,00:03:59:02, La lent espia engrandia els | objectes i tot d’una revelava 
00:03:59:03,00:04:02:07, vaixells enemics i tropes | massa allunyats
00:04:02:08,00:04:04:09, per l’ull sol.
00:04:04:10,00:04:07:11, De totes, totes, un enginy molt útil!
00:04:07:12,00:04:12:00, Però, el govern holandès no mai va atorgar | Lipperhey una patent per al seu telescopi.
00:04:12:01,00:04:15:10, Perquè uns altres mercaders | també se n’adjudicaven l’invent
00:04:15:11,00:04:19:05, especialment el competidor de Lipperhey | Sacharias Janssen.
00:04:19:06,00:04:21:12, Aquesta disputa no s’hi va resoldre mai.
00:04:21:13,00:04:27:22, I des de llavors, el veritable origen del | telescopi encara és un misteri. 
00:04:28:21,00:04:32:17, Galileu Galilei, l’astrònom italià | pare de la Física moderna
00:04:32:18,00:04:37:15, va sentir parlar del telescopi | i va decidir construir-se’n un.
00:04:38:07,00:04:42:09, "Fa uns 10 mesos, em va arribar el rumor | que un
00:04:42:10,00:04:48:05, flamenc havia construït una ullera espia | que fa visibles coses
00:04:48:06,00:04:52:24, molt llunyanes a l’ull de l’observador | que les veu
00:04:53:00,00:04:56:03, com si les tingués al costat."
00:04:56:11,00:04:59:11, Galileu fou el científic | més gran del seu temps.
00:04:59:12,00:05:02:14, A més, també era un gran defensor | de la nova cosmovisió proposada
00:05:02:15,00:05:06:04, per l’astrònom polonès Nicolau | Copèrnic, que mantenia
00:05:06:05,00:05:10:11, que la Terra girava al voltant del Sol, | en comptes de fer-ho a l’inrevés.
00:05:11:12,00:05:14:06, Sobre la base del que havia sentit a dir | del telescopi holandès, Galileu
00:05:14:07,00:05:16:14, va construir els seus propis | instruments.
00:05:16:15,00:05:19:04, Que van estar de molt millor qualitat.
00:05:20:12,00:05:25:08, "Al final, sense estalviar-me treballs | ni despeses, la vaig encertar,
00:05:25:09,00:05:29:16, construint-me tan | bon aparell que
00:05:29:17,00:05:33:22, els objectes que hi veia | semblaven mil vegades
00:05:33:23,00:05:38:20, més grans | que com s’hi podien veure amb els ulls."
00:05:39:16,00:05:43:15, Havia arribat l’hora | d’adreçar el telescopi al cel.
00:05:45:21,00:05:49:16, "Jo pensava | i estava convençut que la superfície
00:05:49:18,00:05:53:12, de la Lluna no era tan suau, | uniforme i perfectament esfèrica
00:05:53:17,00:05:57:11, com molts | filòsof s’ho pensaven;
00:05:57:12,00:06:01:17, sinó, més aviat, irregular, i amb tot | de cavitats i prominències,
00:06:01:18,00:06:06:06, no molt diferent | de com ho és la Terra.
00:06:11:14,00:06:15:08, Un paisatge fet de cràters, | muntanyes i valls".
00:06:15:09,00:06:18:08, Un món com el nostre!
00:06:19:13,00:06:24:01, Algunes setmanes després, al gener de | 1610, Galileu va observar Júpiter.
00:06:24:02,00:06:28:14, Prop del planeta hi va poder veure quatre | punts lluminosos que canviaven
00:06:28:16,00:06:32:24, la seva posició al cel, nit | rere nit, al voltant de Júpiter.
00:06:33:00,00:06:37:22, Semblava un dolç ballet còsmic | dels satèl·lits en l’òrbita d’aquest planeta.
00:06:37:23,00:06:40:18, Aquelles quatre llumetes | serien conegudes com
00:06:40:19,00:06:43:14, les llunes galileianes de Júpiter.
00:06:43:16,00:06:46:06, ¿Galileu va descobrir alguna cosa més?
00:06:46:07,00:06:48:10, Les fases de Venus!
00:06:48:12,00:06:51:22, Com ho fa la Lluna, Venus creixia | i minvava de lluna vella
00:06:51:24,00:06:54:05, a lluna nova i recomençava.
00:06:54:06,00:06:58:14, També va veure apèndixs estranys | a cada costat de Saturn.
00:06:58:15,00:07:01:04, Taques fosques sobre la superfície del Sol.
00:07:01:06,00:07:03:11, I, per descomptat, estrelles.
00:07:03:12,00:07:06:10, Milers d’estrelles, | potser, fins i tot, milions.
00:07:06:11,00:07:09:08, Estrelles massa tènues | per albirar-les només amb els ulls.
00:07:09:10,00:07:13:22, Va ser com si, de sobte, la humanitat | s’hagués tret la bena de la ceguesa.
00:07:13:24,00:07:18:00, Allà enfora hi havia tot un univers | per descobrir-lo.
00:07:23:10,00:07:27:18, Com un reguer de pólvora, la descoberta del telescopi | s’escampà per tot Europa.
00:07:27:20,00:07:32:02, Johannes Kepler, a Praga, a la cort de l’emperador Rodolf II, 
00:07:32:04,00:07:34:19, millorava el disseny | del telescopi.
00:07:34:20,00:07:38:20, El cartògraf holandès Michael van Langren, | a Anvers, va dibuixar
00:07:38:22,00:07:41:22, els primers mapes versemblants de la Lluna | que mostraven el que ell creia que eren
00:07:41:24,00:07:44:10, continents i oceans.
00:07:44:12,00:07:49:16, I Johannes Hevelius, un ric | cerveser polonès, va construir telescopis
00:07:49:17,00:07:53:05, enormes al seu | observatori de Danzig.
00:07:53:06,00:07:57:21, Aquell observatori era tan gran | com tres teulades!
00:07:59:04,00:08:02:06, Però, els millors telescopis de | l’època foren, tal vegada, els construïts
00:08:02:07,00:08:05:09, per Christiaan Huygens | als Països Baixos.
00:08:05:10,00:08:11:02, En 1655, Huygens | descobrí Tità, | el satèl·lit més gran de Saturn.
00:08:11:03,00:08:15:04, Anys després, les seves observacions | van revelar els anells de Saturn,
00:08:15:05,00:08:20:08, quelcom que Galileu | mai arribà a escatir.
00:08:20:09,00:08:24:15, Finalment, Huygens | també va descobrir les taques fosques i els brillants
00:08:24:16,00:08:27:09, casquets polar de Mart.
00:08:27:10,00:08:31:02, Podria haver-hi vida | en aquests remots i estranys mons?
00:08:31:03,00:08:35:06, Els astrònoms d’avui | encara treballen sobre aquesta qüestió.
00:08:35:20,00:08:39:12, Tots els primers telescopis | eren refractors, utilitzaven
00:08:39:13,00:08:42:16, lents que captaven i mostraven | alhora la llum de les estrelles.
00:08:42:17,00:08:45:11, Aviat, els miralls | van reemplaçar les lents.
00:08:45:12,00:08:49:02, Niccolò Zucchi va estar el primer que va construir | aquest telescopi reflector
00:08:49:03,00:08:52:00, Isaac Newton | el va afinar encara més.
00:08:52:01,00:08:55:18, A finals del segle XVII, | els miralls més grans del món
00:08:55:19,00:08:59:14, els construïa William Herschel, | un organista posat a astrònom
00:08:59:15,00:09:02:12, que treballava amb la seva germana | Caroline.
00:09:02:13,00:09:06:05, Els Herschel, a casa seva, a Bath, Anglaterra, | emmotllaven
00:09:06:06,00:09:09:21, metall fos | i quan es refredava
00:09:09:22,00:09:15:11, eren capaços de polir-ne la superfície | tan bé que podia reflectir la llum estel·lar.
00:09:15:12,00:09:20:08, Al llarg de la seva vida, | Herschel construí més de 400 telescopis.
00:09:24:11,00:09:28:09, El més gran era de tals característiques que li calien quatre servents per
00:09:28:10,00:09:31:14, menar les cordes, | rodes i politges necessàries
00:09:31:15,00:09:36:00, per seguir el desplaçament | de les estrelles al firmament,
00:09:36:01,00:09:39:11, , moviment, evidentment | degut a la rotació de la Terra.
00:09:39:12,00:09:43:02, Herschel va ser un explorador i cartògraf que escorcollava el cel
00:09:43:03,00:09:46:17, i catalogava centenars de noves | nebuloses i estrelles binàries visuals.
00:09:46:18,00:09:50:07, Ell també va descobrir que | la Via Làctia deu ser com un disc pla.
00:09:50:08,00:09:54:03, I fins i tot va mesurar el moviment del | Sistema Solar en aquest disc
00:09:54:04,00:09:58:20, mitjançant els moviments relatius | de les estrelles i els planetes.
00:09:58:21,00:10:06:09, I encara més, el 13 de març de 1781, | va descobrir un planeta nou: Urà.
00:10:06:10,00:10:10:16, Tot això s’esdevenia 200 anys abans que la | sonda espacial Voyager 2 de la NASA
00:10:10:17,00:10:15:21, oferís la seva | visió més acostada d’aquell astre.
00:10:16:18,00:10:21:06, Al centre d’Irlanda, al camp fèrtil i esponerós, | William Parsons,
00:10:21:07,00:10:26:13, tercer comte de Rosse, va fer el telescopi més gran del segle XIX.
00:10:26:14,00:10:30:13, Amb un enorme mirall metàl·lic d’1,8 metres de diàmetre, | aquest telescopi gegant
00:10:30:14,00:10:35:06, fou batejat com | "El Leviatan de Parsonstown".
00:10:35:07,00:10:39:08, En les nits clares, pocs freqüents allà , o sense lluna, | el comte seia a l’ocular
00:10:39:10,00:10:44:10, i navegava en un viatge | a través de l’Univers.
00:10:45:06,00:10:50:04, Arribava a la nebulosa d’Orió –que ara sabem | que és un bressol d’estrelles.
00:10:50:06,00:10:55:22, O a la misteriosa nebulosa del Cranc, | el romanent d’una supernova.
00:10:55:23,00:10:57:22, I la galàxia del Remolí
00:10:57:23,00:11:02:13, Lord Rosse va estar el primer que es va adonar | de la seva majestuosa espiral.
00:11:02:14,00:11:08:10, Una galàxia com la nostra, amb | núvols capriciosos de pols fosca i de gas brillant
00:11:08:11,00:11:12:10, miliards d’estrelles soles, | i qui ho sap?
00:11:12:11,00:11:16:13, Potser fins i tot planetes com la Terra.
00:11:18:21,00:11:24:22, El telescopi ha esdevingut el nostre | vaixell d’exploració de l’Univers!