Chapter 3

//Font select and font size
$FontName = Arial
$FontSize = 30

//Character attributes (global)
$Bold = FALSE
$UnderLined = FALSE
$Italic = FALSE

//Position Control
$HorzAlign = Center
$VertAlign = Bottom
$XOffset = 0
$YOffset = 0

//Contrast Control
$TextContrast = 15
$Outline1Contrast = 8
$Outline2Contrast = 15
$BackgroundContrast = 0

//Effects Control
$ForceDisplay = FALSE
$FadeIn = 0
$FadeOut = 0

//Other Controls
$TapeOffset = FALSE
//$SetFilePathToken = <<:>>

//Subtitles
00:00:00:00,00:00:04:19, 3. La tecnologia al rescat
00:00:04:25,00:00:08:20, Així com els cotxes d’avui no s’hi assemblen gaire | a un Seat 600, també
00:00:08:21,00:00:12:07, els telescopis contemporanis són radicalment | distints dels seus predecessors d’abans
00:00:12:08,00:00:14:17, com el telescopi Hale de 5 metres.
00:00:14:18,00:00:17:22, D’entrada, les seves | muntures són molt més petites.
00:00:17:23,00:00:21:21, El model de les velles muntures era equatorial | on un dels eixos
00:00:21:22,00:00:25:18, es muntava sempre en paral·lel | a l’eix de rotació de la Terra.
00:00:25:19,00:00:29:12, Per a seguir l’aparent moviment del | cel, al telescopi només li cal
00:00:29:13,00:00:34:05, rotar sobre el seu eixa la mateixa velocitat que ho fa la Terra.
00:00:34:06,00:00:37:04, Senzill, però ens hi cal molt, molt d’espai.
00:00:37:05,00:00:42:01, Les muntures altazimutals d’avui | són molt més compactes.
00:00:42:02,00:00:46:11, Amb una d’aquestes muntures, el telescopi | pot apuntar com si fos un canó.
00:00:46:12,00:00:51:06, L’astrònom tria l’orientació, | l’altitud i amb això en té prou.
00:00:51:07,00:00:54:16, El problema és mantenir-se | al compàs del moviment celest.
00:00:54:17,00:01:00:06, El telescopi ha de rotar | sobre els dos eixos, a velocitats diferents.
00:01:00:07,00:01:06:18, Això només ha estat factible fer-ho quan | els telescopis han pogut ser controlats per ordinadors.
00:01:08:22,00:01:13:13, A més a més, una muntura petita és més barata de construir i es pot encabir en una cúpula més petita. Això redueix els costos
00:01:13:14,00:01:16:08, i també permet millorar la qualitat de la imatge.
00:01:16:09,00:01:19:20, Veiem, per exemple, els telescopis bessons Keck | a Hawaii.
00:01:19:21,00:01:22:15, Tot i tenir miralls de 10 metres | i ser dues vegades més grans
00:01:22:16,00:01:26:11, que el del telescopi Hale, | estant muntats en cúpules més petites
00:01:26:12,00:01:29:06, que la de Mont Palomar.
00:01:31:01,00:01:33:11, Els miralls dels telescopis també han evolucionat.
00:01:33:12,00:01:35:03, Abans eren gruixuts i pesants.
00:01:35:04,00:01:37:21, A hores d'ara són prims i lleugers.
00:01:37:22,00:01:42:20, Les làmines dels miralls, que poden ser de molts metres | d’amplada es fonen en gegantins forns rotatoris.
00:01:42:21,00:01:46:08, I amb tot, fan menys | de 20 centímetres de gruix.
00:01:46:09,00:01:48:25, Una complicada estructura de suport | protegeix el mirall fi
00:01:49:01,00:01:51:05, de trencar-se a causa del seu propi pes.
00:01:51:06,00:01:55:03, Pistons i manejadors controlats per ordinador | ajuden a mantenir la forma 
00:01:55:04,00:01:56:21, exacta que precisen els miralls.
00:01:59:09,00:02:01:13, Aquest sistema s'anomena òptica activa.
00:02:01:14,00:02:05:21, La idea és compensar i corregir | qualsevol deformació del mirall principal
00:02:05:22,00:02:10:14, bé sigui causada per la gravetat, el vent, | o els canvis de temperatura.
00:02:10:15,00:02:14:06, Ara, un mirall fi també | pesa molt menys.
00:02:14:07,00:02:17:11, Això vol dir que l'estructura que el suporta | incloent-hi la muntura
00:02:17:13,00:02:19:11, pot ser més perfecta, lleugera.
00:02:19:12,00:02:21:14, I més barata!
00:02:21:15,00:02:24:09, Heus ací el New Technology Telescopi, | de 3,6 metres,
00:02:24:10,00:02:27:19, construït per astrònoms europeus | a finals dels anys '80.
00:02:27:20,00:02:30:21, Va servir de laboratori de proves | per a moltes de les noves tecnologies
00:02:30:22,00:02:32:03, aplicades a la construcció de telescopis.
00:02:32:04,00:02:36:25, Tot i que la seva cúpula no té res a | veure amb les dels telescopis tradicionals,
00:02:37:01,00:02:40:06, El New Technology Telescopi | va assolir un gran èxit.
00:02:40:07,00:02:43:07, Era l'hora de travessar | el rècord dels sis metres.
00:02:43:14,00:02:47:10, L'observatori de Mauna Kea és | al punt més alt del Pacífic
00:02:47:11,00:02:50:24, a 4.200 metres sobre el nivell del mar.
00:02:52:24,00:02:57:03, Els turistes gaudeixen del Sol i fan surf | a les platges de Hawaii.
00:02:57:04,00:03:00:13, Molt per sobre d’ells, els astrònoms | se les han de veure amb temperatures glaçadores
00:03:00:14,00:03:07:04, i lluitar contra el mal de les altures en la seva recerca in per | desentranyar els misteris que amaga l’Univers.
00:03:07:05,00:03:10:03, Els telescopis Keck estan entre | els més grans del món.
00:03:10:04,00:03:15:03, Els seus miralls tenen més de 10 metres | d’una banda a l’altra, i el gruix del pa d’àngel.
00:03:15:04,00:03:20:01, Enrajolats, com una cambra de bany, | els formen 36 segments hexagonals. 
00:03:20:02,00:03:23:12, cadascun és controlat amb una precisió nanomètrica.
00:03:23:13,00:03:27:05, Són veritables gegants, consagrats | a l'observació del cel.
00:03:27:06,00:03:30:03, Les catedrals de la ciència.
00:03:30:04,00:03:32:15, Capvespre a Mauna Kea.
00:03:32:16,00:03:37:18, Els telescopis Keck comencen la collita | de fotons que cerquen als racons més llunyans del cosmos.
00:03:37:19,00:03:40:13, Els seus miralls bessons s’acoblen | per esdevenir d’una àrea útil que supera
00:03:40:14,00:03:43:11, la de tots els telescopis anteriors.
00:03:43:12,00:03:46:09, Què descobriran aquesta nit?
00:03:50:16,00:03:55:13, Una parella de galàxies en col·lisió, | a una llunyania de miliards d’anys llum?
00:03:55:14,00:04:01:08, Una estrella moribunda, amb la ranera | de l’última alenada que fa en una nebulosa planetària?
00:04:01:09,00:04:07:01, O, potser, un planeta fora del sistema solar | que podria albergar alguna forma de vida diferent?
00:04:07:02,00:04:11:23, A Cerro Paranal, al desert d'Atacama, a Xile, | - l’indret més sec de tota la Terra-
00:04:11:24,00:04:16:01, hi trobem l’enginy astronòmic més gran mai construït:
00:04:16:02,00:04:19:14, es tracta de l’European Very Large Telescopi (VLT).
00:04:32:04,00:04:35:13, El VLT és, en realitat, quatre telescopis en un.
00:04:35:14,00:04:38:19, Cadascun d’aquests té un mirall de 8,2 metres.
00:04:38:20,00:04:40:03, Antu.
00:04:40:04,00:04:41:06, Kueyen.
00:04:41:07,00:04:42:08, Melipal.
00:04:42:09,00:04:43:19, Yepun.
00:04:43:20,00:04:49:11, Són els noms maputxes per designar el Sol, | la Lluna, la Creu del Sud i Venus.
00:04:49:12,00:04:53:20, Aquests miralls gegantins els hi van fondre a Alemanya, | els hi van polir a França, i enviats a Xile,
00:04:53:21,00:04:57:06, llavors van ser molt lentament transportats | pel desert.
00:04:57:07,00:05:00:24, D’horabaixa, aquest telescopi | obre la cúpula que el cobreix.
00:05:01:00,00:05:04:14, La llum de les estrelles és una pluja | que aviva els miralls del VLT.
00:05:05:06,00:05:08:02, Llavors hi fem noves descobertes.
00:05:11:22,00:05:14:04, Un làser travessa el firmament nocturn
00:05:14:05,00:05:16:17, i projecta una estrella artificial | en l’atmosfera
00:05:16:18,00:05:19:21, a 90 kilòmetres per sobre nostre.
00:05:19:22,00:05:22:23, Els sensors d’ona mesuren la | distorsió de la imatge de l’estrella
00:05:22:24,00:05:25:03, deguda a les turbulències atmosfèriques.
00:05:25:04,00:05:28:24, Aleshores, computadores molt ràpides | expliquen als miralls flexibles com han
00:05:29:00,00:05:31:20, de deformar-se per | corregir-ne la distorsió.
00:05:31:21,00:05:34:24, De fet, es tracta de treure el titil·lar de les estrelles.
00:05:35:00,00:05:38:15, Això és el que anomenem l’òptica adaptativa | i és un esplèndid truc de màgia
00:05:38:16,00:05:40:08, de l’astronomia dels nostre temps.
00:05:40:09,00:05:44:21, Sense aquest truc, el que veuríem de l’Univers | ens estaria esborrallat per l’atmosfera.
00:05:44:22,00:05:48:22, Però amb ell, les nostres imatges són | d’una claredat extrema.
00:05:51:11,00:05:55:12, L’altra part de la màgia que es fa amb l’òptica | és allò que coneixem com la interferometria.
00:05:55:13,00:05:59:09, La idea bàsica és la de captar la llum des de | dos telescopis separats i
00:05:59:10,00:06:02:16, acoblar totes dues imatges en un punt, | alhora que podem mantenir-hi
00:06:02:17,00:06:05:08, els desplaçaments relatius | de les seves respectives ones lumíniques.
00:06:05:09,00:06:09:04, Si ho fem de manera acurada, | el resultat és que els dos telescopis
00:06:09:05,00:06:12:15, interactuen com si fossin part d’un | únic, colossal mirall
00:06:12:16,00:06:15:23, tan gran com la distància | que els separa.
00:06:15:24,00:06:20:01, En efecte, la interferometria proporciona | ulls d’àguila al nostre telescopi.
00:06:20:02,00:06:23:15, La qual cosa permet a telescopis més petits | que ens revelin detalls a una escala que,
00:06:23:16,00:06:28:11, d’una altra manera, només seria visible | amb un telescopi molt més gran.
00:06:28:12,00:06:31:15, Els telescopis bessons de Keck, a | Mauna Kea, habitualment interactuen
00:06:31:16,00:06:33:13, com un interferòmetre.
00:06:33:14,00:06:37:11, En el cas del VLT, els seus tots quatre telescopis treballen en equip.
00:06:37:12,00:06:40:19, I, a més a més, alguns telescopis | auxiliars, més petits, poden també
00:06:40:20,00:06:44:22, afegir-se’n a la tasca comuna per a | afinar més encara les imatges.
00:06:45:20,00:06:49:10, Podem trobar uns altres telescopis grans | per tot arreu del món.
00:06:49:11,00:06:53:12, Subaru i Gemini Nord | a Mauna Kea.
00:06:53:13,00:06:58:06, Gemini Sud i els telescopis Magellan a Xile.
00:06:58:07,00:07:02:07, El Gran Telescopi Binocular | a Arizona.
00:07:04:04,00:07:06:20, Tots han estat construïts | als millors indrets de què disposem.
00:07:06:20,00:07:09:18, Ben alts i amb molt poca humitat, ben clars i amb nits molt fosques.
00:07:09:20,00:07:12:16, Amb ulls grans | com catedrals.
00:07:12:18,00:07:16:10, Tots equipats amb òptica adaptativa | a fi de neutralitzar els
00:07:16:10,00:07:18:02, efectes de distorsió deguts a l’atmosfera.
00:07:18:04,00:07:21:24, De vegades poden assolir una | resolució d’un gegant mític i virtual, d’un Behemoth, per exemple;
00:07:22:00,00:07:24:16, gràcies a la interferometria.
00:07:25:16,00:07:27:20, Vet aquí el que ens han mostrat. 
00:07:27:22,00:07:29:10, Planetes.
00:07:32:14,00:07:34:06, Nebuloses.
00:07:35:08,00:07:39:24, Les dimensions actuals -i les esclafades | geometries- d’algunes estrelles.
00:07:39:24,00:07:43:04, Un planeta en òrbita en torn a una estrella nana marró.
00:07:43:04,00:07:47:12, I estrelles gegants orbitant, | al bel centre de la nostra Via Làctia, la galàxia que habitem,
00:07:47:14,00:07:52:18, menades per la força gravitatòria d’un | forat negre supermassiu.
00:07:52:20,00:07:56:10, Hem recorregut un bon camí | des de els dies de Galileu.


4